Back شيقم Arabic شيقم ARZ Kvėitrogē BAT-SMG Трыцікале Byelorussian Трыцікале BE-X-OLD Тритикале Bulgarian Tritikále Czech Тритикале CV Triticale Danish Triticale German

Triticale

Infotaula d'ésser viuTriticale
×Triticale Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaPoaceae
SubfamíliaPooideae
Gènere×Triticale Modifica el valor a Wikidata
Müntzing, 1936
Nomenclatura
Sinònims
× Triticale Tscherm.-Seys. ex Müntzing
ExautorTscherm.-Seys. Modifica el valor a Wikidata

Triticale (× Triticosecale) és un híbrid entre el blat (Triticum) i el sègol (Secale). Fou creat al laboratori, al final del segle xix, el 1876 s'obtingué per primera vegada però era estèril i el 1888 ja se'n va obtenir de fèrtil.[1]

Va ser cultivat per primera vegada a Escòcia i Suècia i cap a la dècada de 1980 el seu conreu s'estengué a altres països. El Triticale disponible comercialment és un híbrid de segona generació, és a dir un creuament entre dues estirps de triticale (triticales primaris). El Triticale combina el potencial de grans rendiments i la bona qualitat del blat amb la tolerància a les malalties i rusticitat del sègol. Només recentment s'ha convertit en un conreu comercial viable. Depenent del cultivar, el Triticale pot semblar-se més o menys a cadascun dels seus progenitors. Es cultiva principalment per a farratge o alimentació animal, fins i tot es poden trobar en botigues de dietètica aliments basats en el Triticale, galetes i cereals per esmorzar.[2][3][4]

El Triticale té més proteïna total que el blat però té menys fracció de glutenina i més de lisina.[5] En la panificació cal dir que no es pot fer pa de sègol només amb farina de Triticale (en canvi se'n pot fer amb només farina de sègol).[6]

Com els dos seus progenitors híbrids, blat i sègol, el triticale conté gluten i, per tant, no és apte per a persones amb trastorns relacionats amb la celíaquia,[7]

Els productors principals de Triticale són Polònia, Austràlia, Alemanya, França, Xina i Belarús. El 2005, segons la FAO, 13,5 milions de tones es van produir en 28 països.

  1. ↑ Stace, C. A. «Triticale: A Case of Nomenclatural Mistreatment». Taxon, 36, 2, 1987, pàg. 445–452. DOI: 10.2307/1221447. ISSN: 0040-0262.
  2. ↑ Mergoum, Mohamed; Macpherson, Helena Gómez. Triticale Improvement and Production (en anglès). Food & Agriculture Org., 2004. ISBN 978-92-5-105182-5. 
  3. ↑ Zhu, Fan «Triticale: Nutritional composition and food uses». Food Chemistry, 241, 15-02-2018, pàg. 468–479. DOI: 10.1016/j.foodchem.2017.09.009. ISSN: 0308-8146.
  4. ↑ León, Alberto Edel; Gabriela T, Perez; Ribotta., Pablo D «Triticale flours: composition, properties and utilization». Food, 2008., pàg. 17-24.
  5. ↑ Pattison, Angela L.; Appelbee, Marie; Trethowan, Richard M. «Characteristics of Modern Triticale Quality: Glutenin and Secalin Subunit Composition and Mixograph Properties» (en anglès). Journal of Agricultural and Food Chemistry, 62, 21, 28-05-2014, pàg. 4924–4931. DOI: 10.1021/jf405138w. ISSN: 0021-8561.
  6. ↑ Hammad, Z H «Physicochemical Studies On Irradiated Triticale Seeds» (en english). International Atomic Energy Agency (IAEA) - Thesis.
  7. ↑ Tovoli, Francesco; Masi, Chiara; Guidetti, Elena; Negrini, Giulia; Paterini, Paola «Clinical and diagnostic aspects of gluten related disorders» (en anglès). World Journal of Clinical Cases, 3, 3, 16-03-2015, pàg. 275–284. DOI: 10.12998/wjcc.v3.i3.275. PMC: PMC4360499. PMID: 25789300.

Developed by StudentB